L'expansió implacable de les xarxes de comunicació i el manteniment continu de les infraestructures envellides exigeixen treballs especialitzats en alçada. Per als tècnics que escalan torres de comunicació i els inspectors que examinen grans estructures de ponts, els arnes de seguretat són molt més que equipament obligatori; és la línia de vida fonamental que permet un treball essencial on la gravetat suposa una amenaça constant i letal. Dins d'aquests entorns exigents, caracteritzats per alçades, exposició als elements i desafiaments d'accés complexos, s'especialitzà.
Les torres de comunicació, ja siguin monopolis esvelts, imponents estructures de gelosia o instal·lacions al terrat, presenten un conjunt únic de perills. Els tècnics els pugen per instal·lar, actualitzar o mantenir antenes crítiques, línies de transmissió i maquinari associat. Els principals perills són les caigudes i els greus efectes del traumatisme de la suspensió en cas que es produeixi una caiguda, agravats significativament per l'exposició freqüent a vents forts i impredictibles.
Línies de vida verticals i cordons de seguretat automàtics-retractables (SRL): són habituals les línies de vida verticals fixes (cables o rails rígids) instal·lades de manera permanent a l'estructura de la torre. L'arnès de seguretat del treballador es connecta a través d'un anticaigudes mòbil (tipus de corda d'-retractil automàtic o agafador de corda) que es desplaça sense problemes amunt i avall per la línia. En una caiguda, el dispositiu es bloqueja instantàniament a la línia de vida.